En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta. En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació. En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.
Artista i assagista. És considerada una de les creadores actuals més rellevants dins el camp del videoart. Els seus textos, conferències, vídeos i instal·lacions vinculen la reflexió filosòfica i política a un activisme crític inserit en l’univers de la producció i circulació de la imatge i de la paraula. Doctora en Filosofia per la Universitat de Viena, doctora honoris causa pel Royal College of Art de Londres i professora a la Universitat de Berlín, el seu treball ha estat presentat en diverses mostres col·lectives com la 55a Biennal de Venècia (2013), la 13a Biennal d’Istanbul (2013) o Documenta 12, a Kassel (2007).
A més de l’exposició monogràfica Duty-Free Art que el Museu Reina Sofia li dedica el 2019, ha exposat individualment en la 58a Biennal de Venècia (2019), l’ Artist Space de Nova York (2015), la galeria KOW de Berlín (2015), el Van Abbemuseum d’Eindhoven, l’ Institute of Contemporary Arts – ICA de Londres (2014) i l’Art Institute of Chicago (2012). Durant 2021, el Centre Pompidou de París i el museu K21 de Düsseldorf exhibeix I will survive, la retrospectiva més important de l’artista celebrada a França i Alemanya.