En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta. En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació. En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.
Teòrica i assagista. Fundadora i directora de la Revista de Crítica Cultural (1990-2008) i directora del màster en Estudis Culturals de la Universitat d’Art i Ciències Socials (ARCIS) de Santiago de Xile entre 2006 i 2013. És autora d’un ampli nombre de publicacions nacionals i internacionals com Márgenes e Instituciones. Arte en Chile desde 1973 (Metales pesados, 1986, reedició el 2008), Masculino/Femenino. Prácticas de la diferencia y cultura democrática (Francisco Zegers, 1993), La insubordinación de los signos (Cambio político, transformaciones culturales y poéticas de la crisis) (Cuarto propio, 1994), Residuos y metáforas. Ensayos de crítica cultural sobre el Chile de la transición (Cuarto propio, 1998), Fracturas de la memoria. Arte y pensamiento crítico (Siglo XXI, 2007), Feminismo, género y diferencia(s) (Palinodia, 2008), Crítica de la memoria (Universidad Diego Portales, 2010), Crítica y política (Palinodia, 2013) i Diálogos latinoamericanos en las fronteras del arte (Ediciones upd, 2014).
També ha estat comissària del Pavelló xilè de la 56a Biennal de Venècia de 2015, amb el títol Poéticas de la disidencia: Paz Errázuriz – Lotty Rosenfeld. Des de 2019, coordina la línia-força Políticas y estéticas de la memoria i la càtedra homònima emmarcada en l’àrea d’Activitats Públiques i el Centre d’Estudis del Museu Reina Sofia.